Entrevista amb Swami Satyananda Saraswati
«Les bases del ioga és un llibre imprescindible per comprendre la profunda essència del ioga, des de les arrels fins als nostres dies»
Swami Satyananda Saraswati és monjo i mestre hindú. Nascut a Barcelona, ha viscut la major part de la seva vida a l'Índia dedicat a la pràctica, l'estudi i la contemplació de la tradició del ioga, l'advaita-vedanta i el shivaisme del Caixmir. Fundador de l'associació Advaitavidya, la comunitat Kailas Ashram i d'Ediciones Advaitavidya. És autor de nombrosos textos i llibres de temàtica índica com El hinduisme, Mauna i Sādhanā, entre d'altres.
El ioga és cada dia més popular a Occident, alhora que va prenent formes més allunyades de la seva essència i propòsit original. Aquest llibre ens obre les portes a la profunda cosmovisió del ioga. Cita les seves fonts originals, des dels Vedas i les Upanishads, la Bhagavad Gita, els Ioga Sutras, els textos clàssics del hatha-ioga, passant per les poc conegudes vides dels mestres nathas, fins a arribar als grans ioguis contemporanis.
Un text apassionant on l'autor, que ha recorregut de primera mà el procés interior del ioga, ens porta a descobrir-ne les bases, les pràctiques i el llegat ancestral que s'ha mantingut viu de mestre a deixeble fins al present; ia comprendre el procés del ioga, des dels seus orígens mil·lenaris fins a la manera com s'ensenya avui dia a Occident.
La idea d'“anar més enllà de la nostra ment” forma part de la filosofia del ioga. Què vol dir això realment?
Descobrir l'espai de plenitud, la realitat que hi ha en nosaltres més enllà de la nostra ment, és, sens dubte, l'autèntic propòsit del ioga. Si llegim els textos i els ensenyaments clàssics del hatha-ioga, veiem que tots condueixen, per mitjà de diferents mètodes, al reconeixement d'un estat que transcendeix la ment. Què vol dir això realment? En el comentari més important dels Ioga Sutras, un text fonamental per conèixer la filosofia ioguica, el savi Vyasa afirma: “Yoga és samadhi”. És a dir, el ioga és l'absorció en un estat d'absoluta plenitud que és anterior a la ment conceptual.
No és contradictòria l'afirmació d'“anar més enllà de la nostra pròpia ment” si és precisament aquesta la que ens permet “anar més enllà” de si mateixa?
Aquesta pregunta és molt interessant. Certament, tot el que fem o deixem de fer és degut a la nostra ment. El iogui, a través de certes pràctiques i disciplines, va aquietant la seva ment fins a portar-la a l'estat de no ment, o bé a un estat de no identificació amb aquesta, i queda absort en una consciència lliure i plena que no està afectada per cap moviment mental. Tal com afirmes a la teva pregunta, és per mitjà de la ment que aquesta mateixa és transcendida, aquesta és la culminació del ioga.
Cal entendre bé que transcendir la ment, o romandre en un estat de no ment, no condueix al iogui a un estat en què no pugui actuar, pensar adequadament o discernir, sinó tot al contrari: en estar establert a la consciència testimoni, la seva ment té molta més presència, habilitat i lluminositat.
La meditació forma part de la pràctica del hatha-ioga?
Certament, és una de les parts més importants. Hi ha una fase del hatha-ioga que s'anomena externa (bahiranga), en què s'inclouen les postures físiques (asanes), tancaments energètics (mudres i bhandes), exercicis de respiració (pranayames), dieta adequada, conducta adequada, etc. Totes aquestes pràctiques externes del hatha-ioga tenen com a objectiu capacitar l'aspirant per a la pràctica del ioga intern (antaranga), que correspon a l'estat en què el iogui segueix una pràctica de concentració i meditació, fins a arribar a l'absorció (samadhi) , que és la meta final d'aquest camí mil·lenari; la plenitud interior o alliberament (kaivalya).
Quan vostè, amb 20 anys, viatja a l'Índia en la cerca espiritual. Què va trobar? Hi va haver alguna experiència crucial que canviés la seva visió del món? Em refereixo a una mena de “clic”, de passar de mirar la vida des d'una educació i cultura occidentals a començar a veure el món a través de la filosofia ioguica.
Després d'un temps aprofundint en la pràctica meditativa, vaig sentir la necessitat de trobar un mestre que em guiés en aquest camí, per la qual cosa vaig viatjar a l'Índia. Allà, després d'uns mesos de recerca des dels Himàlaies fins a la gran plana de l'Índia central, i després d'entrar en contacte amb diversos mestres, swamis, lamel·les i ioguis, finalment vaig tenir la bona fortuna de conèixer a qui seria el meu mestre i em guiaria a el procés del ioga, Swami Muktananda. Amb ell, per l'emanació de la seva energia, vaig poder experimentar el sagrat tresor que tots tenim al nostre interior. Això, certament, va canviar profundament la visió que tenia de mi mateix i del món. A partir d'aquell moment, la meva meta a la vida va ser descobrir plenament aquesta sublim realitat interior.
«El iogī no busca a l'exterior, sinó que busca a dins i aspira a reconèixer el que ja és».
Segons la saviesa tradicional del hatha-ioga, quina és la relació de la consciència amb el cos?, i amb els sentits?
Segons la filosofia iòguica hi ha una consciència que és la que permet al cos, els sentits i la ment ser conscients. Hi ha una consciència darrere de tot el que existeix. Quan mirem alguna cosa, és el sentit de la vista, unit a la ment, el que ens permet veure; però el que fa possible aquesta experiència és la consciència que n'és conscient. El iogui, en el procés d'interiorització, va més enllà del cos, dels sentits, de la ment i de l'intel·lecte, i s'absorbeix en allò que és el més essencial en tot allò que existeix, la consciència.
Com pot ajudar aquest llibre a algú que parteix de zero, a aquelles persones que no saben res o estan començant a conèixer aquesta saviesa? I aquelles que ja coneixen la matèria en profunditat?
El llibre intenta exposar les bases de la gran tradició iòguica per mitjà dels textos i dels ensenyaments dels mestres més rellevants i mostra, alhora, com al llarg del darrer segle aquesta mil·lenària disciplina ha anat quedant reduïda a exercicis físics molt propers a la gimnàstica, per no parlar del gran mercat que s'ha generat al seu voltant actualment fruit de l'obsessió corporal. Actualment, un gran nombre de persones practiquen un ioga purament postural, deixant de banda i oblidant la meta real del ioga, que és l'autoconeixement. Certament, en el camí del ioga, per mitjà de la purificació del cos i harmonitzant la respiració i l'energia vital, el practicant va entrant en espais de més concentració i aquietament mental, però és molt possible que milions de practicants de ioga postural modern rarament hagin sentit la paraula samadhi, o absorció. Aquesta absorció és el cor i l'autèntica fita del ioga.
La majoria de gimnasos al nostre país ofereixen classes de ioga als seus usuaris, fins i tot podem trobar nombroses pràctiques de ioga i meditacions guiades en línia, per exemple a YouTube, què opina sobre això?
No podem emetre una opinió general daquestes classes ni ensenyaments. Que un ensenyament tan profund com el ioga es trobi als gimnasos no deixa de ser una cosa sorprenent, però conec excel·lents professors de ioga que han aprofundit en aquesta cosmovisió i que també fan classes en gimnasos, per la qual cosa no seria adequat jutjar el nivell de l'ensenyament pel lloc on es dóna. Però si, com passa habitualment, l'ensenyament del ioga es converteix únicament en moviments corporals i de respiració, deixant de banda la seva metafísica profunda i oblidant que la seva meta i el seu propòsit és portar el practicant a l'aquietament mental perquè descobreixi Allò que està més enllà de la ment, aleshores deixa de ser ioga i el que s'ensenya, com és molt comú, són sèries de moviments corporals. Pel que fa a l'ensenyament en línia, per a mi no deixa de ser una cosa estranya, però molts professors i alumnes s'hi han vist pràcticament obligats a causa de les circumstàncies peculiars que hem viscut aquests dos últims anys. Un ensenyament adequat de ioga és molt més fructífera estant a prop del professor o del mestre que la imparteix, ja que hi ha moltes subtileses, no només en els moviments corporals (asanes) o en les pràctiques de respiració (pranayames), sinó també en els mètodes per portar el practicant a la cessació del pensament.
Com és la seva relació amb la cultura occidental i la seva educació primerenca avui dia? Com conviuen les dues cultures al seu interior?
Després de diverses estades a l'Índia, de jove em vaig establir en aquest país i hi vaig viure durant més de 25 anys. Fa uns dotze anys vaig tornar a Catalunya i em vaig tornar a instal·lar aquí. Estimo profundament aquesta terra, la seva antiga cultura, les seves tradicions i la seva gent. El tresor que vaig descobrir a l'Índia existeix al meu interior ia l'interior de tots els éssers. A occident, observo com a causa de les ideologies vigents hi ha una tremenda absència de metafísica i d'una cosmovisió sagrada de la vida. Tot sembla regir-se per l'economia, el guany i la rapidesa; fa la impressió que perquè alguna cosa passi ha de ser rendible. Els estats conceben els seus súbdits com a mers productors i consumidors que, per sobre de tot, han de pagar els seus impostos. Cap de les ideologies vigents no podrà conduir la població d'Europa a un estat de més felicitat. El benestar material no ho és tot, prova d'això és que a països
on existeix aquesta abundància observem altes taxes de suïcidi. L'home necessita una cosmovisió sagrada i una concepció metafísica per viure-hi, tal com van viure durant mil·lennis moltes de les antigues cultures de la terra.
A parer meu, l'home modern, encara que gaudeix d'abundants productes i moltes comoditats, interiorment és un home empobrit. Al món tradicional, els poderosos reis oferien els seus respectes als savis, que de vegades no posseïen cap bé material sinó la saviesa i el coneixement, que és l'única causa de plenitud i dita per a l'ésser humà.
Qui és vostè? Com ho sap?
A nivell relatiu, em dic Swami Satyananda Saraswati i estic responent ara a aquestes preguntes. A nivell real, sóc Consciència i Dita transcendent, més enllà del nom i de la forma. Aquesta és lexperiència que es revela quan el ioga dóna el seu fruit.
