Què és el pranayama?

Twitter
Facebook
WhatsApp
Email
Nadi sodhana

Pranayama és un dels pilars del ioga. De vegades assimilat a la respiració, es tracta d'una disciplina completa que ens ajuda des de millorar el cos, la concentració o els processos mentals, fins a ser un potent instrument per portar el practicant a estats més elevats de consciència. La respiració és el pont entre el cos i la ment.

Tot i que les nostres motivacions per apropar-nos al ioga siguin diverses: millora del nostre estat de salut, reducció de l'estrès i l'ansietat, domini del cos i la ment, correcció postural, cerca de la felicitat interior, etc. tard o d'hora hom descobreix que el ioga no és una simple activitat física-psíquica sinó una filosofia de vida. Ioga és un camí d'autoconeixement i canvi interior. Mitjançant l'estudi, la pràctica i el coneixement intuïtiu (més enllà de la nostra ment ordinària), els grans ioguis accedien a estats de consciència més elevats que van traslladar al que es podria anomenar pràctica del ioga.

En aquest camí ens trobem que la respiració és un dels punts claus del ioga. Els mestres o professors ens ho recorden a cada classe, a cada postura: “atents a la vostra respiració”. Respirar és un acte reflex que fem de manera constant des del naixement fins a la mort. Tots respirem, però simplement alguns hi paren més atenció que altres. Portar consciència a la nostra respiració, centrar-nos-hi i fer-la present.

En enfocar la nostra ment cap a la respiració ens acostem a un estat d'equanimitat. On la nostra atenció va cap a dins, ja no estem tan dispersos sinó presents, atents i enfocats. Amb una simple respiració canvien els nostres circuits mentals. Observar la nostra respiració per fer-la conscient, perquè ja no sigui un acte reflex i automàtic, sinó una cosa que vagi a favor nostre.

Podríem identificar el pranayama, amb la respiració, però ens quedaríem en allò superficial. És una mica més, pranayama és la disciplina de la regulació conscient de la respiració, el prana o energia vital.

Aquest prana es defineix com lenergia vital subtil, lenergia pura en estat natural. És la força vital que no només sustenta el cos, sinó també la creació a tots els nivells. Els ioguis identifiquen el prana amb la vida, la vitalitat, consideren que el cosmos és viu i ple de prana.

Les pràctiques dels diferents tipus de ioga, ja siguin físics, mitjançant cants o recitacions de mantres, meditacions, visualitzacions, etc., procuren despertar, mobilitzar i millorar aquest prana. Segons els ioguis, tothom neix amb un cert potencial o quantitat de prana, però la qualitat i quantitat del mateix va variant contínuament. Amb pensaments positius, sentiments elevats, la pràctica de ioga i altres, podem generar alts nivells de prana. També podem obtenir i incrementar el prana mitjançant el nostre entorn: amb el menjar, l'aigua, la llum del sol i l'aire, per això són tan beneficioses les passejades a l'aire lliure per la natura.

Encara que la respiració és més propera i el prana més elevat, tots dos estan intrínsecament relacionats. Podem influir en el nostre nivell de prana al cos amb l'ajuda de la respiració.

Patañjali, el savi considerat el sintetitzador de la pràctica de ioga al seu tractat Ioga Sutres, ens descriu el pranayama com una de les vuit branques o passos que ha de seguir l'aspirant a la felicitat (sadhaka) en el seu camí de la realització:

tasmin-sati-śvāsa-praśvāsayoḥ-gati-vicchedaḥ prāṇāyāmaḥ”

Un cop realitzat això (asana), s'adquireix el domini de pranayama parant el moviment (ordinari) de la respiració. Pranayama és el cessament de la inspiració i l'espiració quan s'ha adquirit ásana”. Ioga sutres de Patañjali, II 49

Després d'asana, pranayama. Quan la nostra postura es torna estable, còmoda, amb la tensió justa i necessària, i sinó oblidar yama i niyama (les disciplines de la regulació de les nostres relacions externes i internes), s'adquireix el domini de la respiració. La respiració se'n torna conscient.

Les tècniques o pràctiques de pranayama estan enfocades a canviar deliberadament la pauta normal de la nostra respiració i canviar el nostre estat mental. En practicar reduïm les pertorbacions o fluctuacions mentals i minimitzem les impureses del cos, tant físiques com mentals o emocionals. L'objectiu final de la pràctica de pranayama, igual que el ioga, és centrar la ment.

La respiració conscient i el pranayama ens ajuden a tornar la ment a nivells més saludables, a recuperar el seu estat natural de calma i pau. Aquest estat on les nostres reaccions ja no són immediates i precipitades, sinó respostes meditades a les situacions que ens trobem. Regulant la nostra respiració podem accedir a modificar el nostre estat mental, passant de l'acceleració a la quietud, de l'agitació a l'assossec, de l'estrès a la calma. Per poc a poc, poder entrar en un estat d'equanimitat i observació.

Amb una respiració més àmplia i calmada, ment més tranquil·la i serena, més absorció de prana. A mesura que anem avançant en la pràctica de pranayama s'anirà expandint de manera gradual la nostra capacitat pulmonar i s'anirà refinant la qualitat de la respiració. Això no obstant, no hem de voler forçar aquest canvi, es donarà de forma holística i natural. Si forcem, l'únic que aconseguirem serà afegir més tensió i distracció, i tot provocat per les imposicions del nostre ego. Això ens allunya de la pràctica i de la finalitat de reduir els obstacles que afecten la claredat mental.

tatakṣīyate prakāśa-āvaraam

Després és eliminat allò que cobreix la llum. La pràctica regular de pranayama redueix els obstacles que inhibeixen la claredat de percepció– Ioga Sutres de Patañjali II.52

L'objectiu últim de pranayama és la ment. Reduir els obstacles que hi ha per poder obrir-la i percebre, sentir. Per això la nostra respiració s'ha de tornar llarga, suau, regular i subtil. Llarga perquè es torna fina i viceversa.

A més de tots aquests efectes sobre la ment ordinària, la pràctica de pranayama, es converteix en un accés al nostre cos emocional. Com hem vist segons el ioga, la respiració és alguna cosa més que el simple intercanvi de gasos, gràcies a la respiració obtenim el prana o energia vital. A més, amb la respiració modifiquem la nostra ment i amb ella les nostres emocions i pensaments.

Un cicle de la respiració amb les quatre fases ben diferenciades es pot assimilar al nostre cicle vital. L'inici de la inspiració seria el moment del naixement o nova vida, anem inspirant fins arribar al màxim on en retenir pulmons plens sentirem l'estat de plenitud o màxima abundància coincidint amb la nostra màxima esplendor vital, d'allà comença un lent declivi a la fase de l'espiració on lentament ens desfem de tot allò que ja no cal, fins arribar als pulmons buits, on no hi ha res, només el buit o la mort. Naixement i creixement, plenitud, decreixement i el buit o la mort. El nostre cicle vital dins de cada respiració. Aquest cicle es repeteix de manera constant, amb un ritme d'unes 12 respiracions per minut.

Cada fase de la respiració la podem relacionar amb el nostre estat emocional i ajudar-nos d'un tipus de respiració o una altra cada vegada segons les nostres necessitats.

Espirar (rechaka) és sinònim de buidar, de neteja. Podem pensar-ho a nivell físic com a través de l'espiració expulsem el sobrant, el diòxid de carboni. Però l'espiració també acompanya el procés emocional i mental. Tota emoció negativa, qualsevol pensament recurrent o obsessiu pot ser expulsat a través de la respiració. És un procés simbòlic però que té un gran efecte sobre la ment. Deixa anar, espira, buida. A cada espiració podràs desfer-te d'alguna cosa que ja ha fet la seva feina i que ja no necessites, un dolor, una molèstia, un pensament.

Inspirar (puraka) és sinònim d'omplir, de rebre. Ens omplim d'aire, oxigen, també de prana o energia vital. Però, a més, donem permís al nostre cos per rebre de la vida. Per obrir-nos i confiar en allò que ens serà lliurat a tots els nivells. Si ens costa inspirar, potser és perquè ens costi confiar en els altres i que ens ajudin. Inspirar és obrir-se a la vida, a allò que hagi d'arribar. Obre't, confia.

La retenció a pulmons plens (antara kumbhaka) és sinònim d'abastar, de plenitud. En aquest moment d'ompliment, de màxima capacitat, hi ha una pausa on podem experimentar la plenitud de la nostra existència. El tot contingut en nosaltres. És per això que persones amb ansietat els pot resultar molt aclaparador encara omplir-se més i haurien d'evitar les retencions o introduir-s'hi molt lentament. Així podrem gaudir de la plenitud, de la nostra màxima esplendor.

La suspensió de la respiració o retenció a pulmons buits (bahya kumbhaka) és sinònim de parar, del no-res. Ja no hi ha res, tot s'ha aturat, ja no hi ha res. La mort es fa present, però no una mort física des de la por, sinó una mort de l'antic del que està estancat, per poder reviure en la següent inspiració. Aprenem a gaudir del buit, del no-res, que tot allò que ens aclaparava o preocupava és res en relació amb l'univers o el temps de vida de la terra.

Hem vist que és el pranayama i com aquest ens ajuda a enfocar la nostra ment i canviar el nostre estat mental.

 

Bona pràctica ioguis!

 

Podeu venir a practicar amb nosaltres pranayama a les nostres classes. Us esperem.

 

Sílvia Gallego

professora de Hatha Yoga i Pranayama

Ioga per a la calma mental

caCA

Necessites ajuda?

Abans d'escriure'ns, podeu consultar el nostre apartat de Preguntes Freqüents.

A l'agost, l'aula virtual funcionarà en format newsletter setmanal

Si no l'estàs rebent automàticament o vols un vídeo en concret que no t'ha arribat, escriu-nos i t'hi donarem accés directament!