Quan busquem les bases de la filosofia que engloba la pràctica de ioga, un es troba de front amb el concepte de la no violència o ahiṃsā. Aquest concepte, comú a totes les religions tant orientals com occidentals, és aquí capital per entendre l'origen del ioga, la finalitat última i la via d'autoconeixement i creixement que proposa.
Etimologia
Etimològicament «ahiṃsā» significa la no-violència; no perjudicar, no perjudicar, sense molèsties, respecte per la vida; no resistència al mal a través de la violència; sense males intencions o danys. A més, és una de les virtuts yama (primer anga o branca del ioga segons Patañjali) del ioga. La paraula es deriva de l'arrel sànscrita hiṃs: colpejar; hiṃsā és lesió o dany, a-hiṃsā és allò oposat a això, és a dir, no causar lesions, no fer mal. Una altra traducció que no empra la negació seria compassió cap a tots els éssers.
«ahiṃsā param dharmaḥ sarvaprāṇabhṛtāṃ smṛtaḥ». Mahābhārata XVIII:116.37-41 – S'ensenya que la no-violència és el primer deure de tots els éssers.
Aquest concepte s'esmenta moltes vegades en diferents escriptures tradicionals, per la qual cosa es coneix com un concepte universal temporal. La tradició índia és bàsicament de transmissió oral, de manera que és complex decidir un origen comú dels conceptes o el moment en què neixen els mateixos. S'esmenta tant en els Upanishads, els Vedas, el Ioga-Sūtra de Patañjali, el Mahabhrata i el Bhagavad Gita, entre uns altres. Però aquestes mencions no van acompanyades d'un estudi exhaustiu. Aquesta discussió es deixa els mestres i deixebles.
Ahiṃsā es refereix tant a els nostres actes, paraules i pensaments. Diuen que fan malbé més les paraules que els cops, però aquest concepte va molt més enllà. La nostra ment s'ha de purificar perquè els pensaments també siguin ahiṃsā, perquè la no violència neixi des de la nostra ment. No violència en el nostre pensament cap als altres, sense jutjar, sense criticar, sense intentar imposar el nostre criteri o la nostra visió. No violència a les nostres paraules, dir les paraules justes i que facin un benefici als altres, que neixin de la compassió i no de l'ego.
Finalment, els nostres actes seran no violents en alinear pensament, paraules i actes. Com que són més conscients de tot el poder que té la nostra ment.
Els mestres i la no violència
Patañjali descriu als seus Ioga-Sūtra les recomanacions per iniciar la pràctica de ioga. Es tracta de vuit branques o vuit passos que el practicant o aspirant a la dita caminarà per aconseguir l'objectiu final del ioga, la il·luminació o la dita. El primer i el segon d'aquests passos: yama i niyama, formen el codi de conducta ètica a la filosofia del Ioga, es tracta de restriccions o recomanacions recollits en dos grans grups. Yama és la relació amb els altres, i niyama la relació amb nosaltres mateixos. Ja veiem com l'altre, els miralls seran claus per poder accedir a l'estat últim del ioga. Si les nostres accions, actes, meditacions no són per a l'altre, no són per a un bé comú, no estem en l'enfocament adequat.
Mahatma Gandhi, gran estudiós dels textos clàssics, va estudiar, va estimar i va aplicar el concepte de ahiṃsā a la resistència pacífica davant de la colonització britànica. Les seves accions van ser precursores del moviment polític de la no-violència, o resistència pacífica davant l'opressió dels estats. Gandhi va dedicar la seva vida a descobrir i buscar la veritat, o satya, i va cridar al seu moviment com satyagraha, que significa «apel·lació, insistència o confiança en la Veritat». Va influir líders del moviment pro dret humans com Marthin Luther King, Nelson Mandela, etc.
El Jainisme que influiria Gandhi, és encara més restrictiu quant a la comprensió i implementació de ahiṃsā. Matar qualsevol ésser viu per passions es considera hiṃsā (danya) i abstenir-se de tal acte és ahimsā (no fer malbé), això inclou animals tant superiors com invertebrats. Igual que a l'hinduisme, l'objectiu és evitar l'acumulació de karma nociu. Segons la tradició jainista, l'alimentació recomanada és el lacte vegetarianisme o el veganisme. Quan Mahavira va reviure i va reorganitzar la fe Jain al segle VI o V a. C., ahimsā ja era una regla establerta i estrictament observada, que es manté encara fins i tot a la societat laica de l'índia.
Tots aquests mestres i molts altres conviden a practicar amb l'exemple. A estendre el concepte de la no-violència més enllà d'una acceptació moral, sinó que sigui el motor dels nostres actes. No violentar, no agredir, no només els altres sinó també nosaltres mateixos, el nostre cos, la nostra ànima. Però vegem com s'aplica aquest concepte de la no-violència segons el ioga.
La no violència aplicada a la pràctica de ioga a la màrfega
La importància de ahiṃsā com la primera restricció al primer pas del Ioga (yama), és que defineix la base necessària per al progrés a través del Ioga. És un precursor d'asana (les postures), cosa que implica que l'èxit a Ioga només es pot obtenir si el jo es purifica en pensament, paraula i obra a través de la moderació de ahiṃsā.
Recordem quins són els elements essencials per a la pràctica de ioga: la nostra actitud (iames i niyames), l'atenció o observació atenta, el sthira-sukha (concepte de fermesa, equilibri, comoditat i observació) i la respiració. Tot plegat formarà la nostra pràctica de ioga, no podem entendre les postures o les seqüències de la pràctica de vinyasa, sense aplicar-los aquests quatre pilars. És per això que la simple pràctica física es converteix en alguna cosa més, una cosa que s'inicia amb yama, la nostra actitud envers els altres, el primer concepte dels quals ja hem vist que és “ahiṃsā”.
Qüestiona't la teva pràctica
En aquesta cerca interior d'autoconeixement del ioga, indaguem sobre els nostres patrons, els nostres gestos, pensaments i tendències. No per jutjar-nos o intentar afegir més càrrega sobre nosaltres mateixos, sinó per a la nostra evolució personal. Per això podem qüestionar-nos sobre la no violència a la nostra pràctica de ioga:
- És la teva pràctica de ioga d'acord amb el concepte de no violència?
- Estàs forçant a les postures?
- Estàs competint amb els teus companys?
- Executes les postures des de l'equilibri i l'observació atenta o des d'un altre punt?
- A qui intentes impressionar amb la teva postura, a tu mateix, al teu ego, als professors, a qualsevol que et doni la seva aprovació, al teu pare?
- Practiques des de la por?
- Practiques des de la temeritat?
- Et fa mandra practicar?
- És el professor qui exigeix una pràctica intensa que no pots assolir o l'origen de l'exigència n'és un altre?
Practicar des ahiṃsā
Fixem-nos en la traducció més propera de no fer malbé, no perjudicar. La pràctica de ioga no ha de ser perjudicial, mai. La no-violència segons el ioga és part de la seva motivació i finalitat última. Moltes ocasions és la nostra ment la que torna la pràctica perjudicial. És la ment competitiva, la que es justifica als altres i s'autoenganya. Ahiṃsā neix d'un mateix, és una cosa que hem d'aplicar des del nostre cor, que altres no ens poden imposar, però per això ens hem de conèixer, veure quan ens estem danyant i perquè ens danyem i aquesta eina de coneixement la dóna el ioga.
Si l'actitud amb què practiquem és la de no fer-nos malbé, no perjudicar-nos i no quin tipus de pràctica estem realitzant i/o si aconseguim realitzar més o menys postures, la nostra pràctica s'anirà tornant equilibrada. Una pràctica amb ahiṃsā, on ja no som mandrosos que perjudiquen el seu cos i salut des de la deixadesa i passivitat de no fer res, ni éssers actius que es perjudiquen des de l'acció compulsiva i atrafegada del fer per fer. És normal que fluctuem d´una tendència a una altra, però hem de ser capaços de trobar aquest equilibri on connectem amb el nostre centre i on els beneficis del ioga són més profunds que el nostre benestar físic o el nostre ego alterat.
Per això només cal que ens recordem de construir la nostra pràctica de ioga des del respecte, pràctica i autoconeixement.
Són les nostres accions, actituds i pensaments els que s'aniran assentant en la no-violència. Començant pel més físic a la nostra pràctica, el més tangible i d'allà arribant a les capes més profundes dels nostres patrons. D'allà serem capaços d'aplicar la no-violència més enllà de la màrfega en els nostres actes, paraules i accions durant tot el dia i amb tots els éssers.
«Ahiṃsā o no violència, és clar, implica no matar. Però la no-violència no es refereix únicament a no matar, sinó que ahiṃsā implica una abstinència absoluta de causar qualsevol dolor físic o emocional a qualsevol ésser viu, bé sigui per pensament, paraula o obra. La no-violència requereix una ment, una boca, i unes mans pacífiques». – Mahatma Gandhi
Podeu venir a practicar amb nosaltres des del cor i molt centrats en ahiṃsā a les nostres classes de Hatha, Vinyasa, Pranayama, Meditació. Us esperem.
Sílvia Gallego
professora de Hatha Yoga i Pranayama
Ioga per a la calma mental
