A occident ens hem tornat experts en la pràctica de ioga, si més no en la pràctica física de les postures de ioga. Tant que ens oblidem algunes vegades de començar pel bàsic, com practicar ioga?
Ioga no és un esport, ni una simple activitat física. Tot i que algunes postures requereixen «coneixements» o tècnica per fer-les de manera segura, no es tracta d'una competició atlètica, ni una recerca de la perfecció de les postures. Tampoc, encara que els beneficis terapèutics siguin molts, es tracta d'un tractament o teràpia. Ioga és una feina interior que requereix de la nostra implicació. Com ens recordava el meu mestre, ioga comença quan s'acaba la teràpia.
Aleshores, davant d'una classe de ioga, per on comencem?
Com practicar ioga?
- L'actitud
- L'atenció o l'observació atenta
- El sthira sukha
- La respiració
Aquests quatre enfocaments són els que ens acostaran a la pràctica de ioga. La que comença a la màrfega i continua en sortir de la classe. Seguirem aplicant, actitud, respiració, sthira shuka, atenció al llarg del dia. Per integrar de manera pausada, serena, els canvis i beneficis que apareixen durant la pràctica.
Actitud
En practicar ioga treballem tant el cos físic, la respiració, el cos emocional com també la ment. S'uneixen, es fusionen. Però perquè això passi és important una actitud correcta davant de la pràctica. Si afrontem la pràctica de ioga com a repte de superació personal, correm el risc de caure en la retroalimentació del nostre ego. Si no confiem ni en nosaltres mateixos, ni en el professor, la pràctica resultarà buida i fins i tot ens podem fer malbé. Ioga ens dóna aquesta oportunitat d'observació dels nostres patrons i tendències, siguin físics, emocionals o mentals, però perquè aquests sorgeixin la nostra actitud ha de ser oberta, de respecte i humilitat.
La pràctica comença amb la nostra actitud, amb yama i niyama, els principis filosòfics del ioga que ens donen recomanacions sobre la nostra relació amb els altres i amb nosaltres mateixos (no perjudicar, no mentir, desaferrament, etc.).
Gestos i actituds
Ens podem ajudar de petits gestos simbòlics que ens acostaran a aquesta actitud envers un mateix i envers els altres. Una actitud cap al descobriment interior.
- Deixa les sabates a l'entrada del centre o de l'aula del ioga. Mai practiquis amb calçat. Aquest és un gest de humilitat, de despreniment. Deixes enrere el teu dia a dia, per començar descalç, connectat i més present la teva pràctica. Alguna cosa de tu es queda a la porta, les teves màscares, les teves cuirassas, perquè puguis practicar des del que realment ets, sense maquillatges, ni floritures.
- Respecta els teus companys, el seu espai. En una pràctica compartida no estàs sol, et fons amb els teus companys per formar part d'una mica més.
- Practica sense expectatives. Obre't allò que pugui succeir durant la pràctica. No dependrà del professor, ni de la sala, ni de la qualitat del teu mat, sinó de tu.
- Segueix el ritme de la teva respiració, aquesta marcarà la teva pràctica. No forcis ni imitis els altres. Sinó que practica segons el teu estat a cada moment, respectant-te i parant quan ho necessitis.
- Observa't sense jutjar-te. Solem ser el nostre crític més dur. Si observem una tendència, un patró a la nostra pràctica, a la nostra actitud, no hem de voler suprimir-ho, ni tampoc justificar-ho. La comprensió de qui som i com som és el primer pas per voler canviar alguna cosa. Però aquest canvi s'ha de donar de manera holística i no a força de negació.
- En tancar la pràctica deixa tot el material, el teu i el compartit de forma ordenada. No esperis que algú netegi i ordeni per tu. Es pot valorar l'estat dels alumnes en funció de les ordenades que estiguin les mantes en sortir de la sala. Si no pots dedicar un minut a doblegar la manta que has fet servir quin benefici has tret de practicar ioga?
Atenció
L'observació forma part del joc del ioga. Per això cal una atenció enfocada i present. De ser capaços de posar tota la nostra intenció, capacitats, ment i sentits cap a un mateix objectiu i al moment present. No és una cosa difícil, ni impossible, sinó una cosa que hem oblidat que sabíem fer.
En algun moment de la nostra vida segur que hem estat capaços d'estar tan enfocats en alguna cosa que ens oblidava menjar o dormir. Fins i tot que estant a la nostra activitat deixàvem de sentir els sons externs, de percebre el pas del temps o de adonar-nos que havia canviat la temperatura. Quan estem totalment centrats, totalment enfocats, els nostres sentits es recullen. Allò extern ja no existeix i podem centrar-nos només en un punt sense cap distracció. Aquesta capacitat de atenció plena innata a cadascun de nosaltres es cultiva i magnifica en la pràctica de ioga.
La nostra ment sobreestimulada, exigent de novetats, de canvis, jugarà en contra nostra. Aprendrem a observar també la ment. No pas per deixar-la en blanc, sinó per observar els nostres pensaments i tendències. Atenció a cada moment. Atenció plena.
El Sthira sukha
Patañjali ens descriu en el text clàssic els Ioga Sutras (format per breus aforismes o sloques que descriuen la pràctica de ioga) com s'ha de practicar ásana. Ho fa en només 3 sloques, d'un text de gairebé dos-cents. Això ens indica la importància relativa de les postures al conjunt de la pràctica de ioga.
«sthira–sukham–āsanam» – La postura és còmoda i estable. Ioga sutres de Patañjali, II.46
Etimològicament:
- sthira –ferm, dur, compacte; fort, pacient | tranquil, resolt; perseverant, fermament aferrat a | sostenible, permanent; segur, establert.
- sukha – fàcil, agradable, feliç | n. alegria, felicitat, plaer; comoditat, prosperitat.
- ās – seure, asseure's; trobar-se ; assentar-se, quedar-se; residir | continuar, practicar; ser [abs.] | conduir a | assegut
Ásana, és la postura del cos que ens ajuda a estar establerts en una posició. El seient del cos. El sthira sukha és el concepte iòguic, físic i mental, de fermesa, equilibri, comoditat i observació. Només quan ens establim a ásana, quan apliquem la tensió justa i necessària per mantenir la postura, però deixem de lluitar, de fer, per començar a sentir des de la comoditat, comença l'autèntica pràctica de ioga.
Tota la pràctica és sthira sukha, ja estiguem a sirsasana (sobre el cap) o en la postura de apanasana (boca amunt a terra amb els genolls abraçats al pit). És aleshores quan la respiració fluirà lliurement sense obstacles i ens aproparem a l'estat del ioga.
Respiració
Un cop assentats a la nostra postura, amb aquesta fermesa, equilibri i observació atenta, la respiració ha de fluir de forma suau i profunda alhora. Gràcies a la respiració obtindrem el prana, lenergia vital, i ens connectarem més amb el nostre estat a tots els nivells. La respiració farà de pont entre les capes del nostre ésser. Observem la ment. En centrar la nostra atenció cap a la respiració, sentim no només el cos físic, sinó que ens endinsem a la resta de cossos: energètic, emocional, mental, causal.
Amb el temps serem capaços d'aplicar pranayama a cada postura. D'estar més presents gràcies a la respiració, que aquesta coordini el nostre moviment en el cas de la pràctica dinàmica i fluida, o que ens ajudi a entrar i interioritzar en cas de mantenir les postures en estàtic.
Finalment la postura
Quan tenim l'actitud adequada, l'atenció present, apliquem el sthira sukha i observem el fluir de la respiració, practicarem ásana. La postura. Cada postura té una finalitat, i fins i tot la mateixa postura en pràctiques diferents es fa servir per a finalitats diferents. No es tracta de fer les postures bé o malament, sinó adaptar la postura a les nostres necessitats i la nostra pràctica.
Després hi podem aprofundir, en l'alineació, el cos, la força, l'equilibri, perquè les postures es converteixin en les eines que ens acostaran al ioga. Però abans de preocupar-nos de si el peu és obert o tancat hem de parar esment a la nostra actitud i presència.
Cada practicant hauria de trobar la pròpia pràctica. Com ens recorda el mestre TKV Desikachar:
«Encara que hi hagi moltes postures, no les hem de fer totes. Hem de planejar una pràctica, on trobem les nostres pròpies necessitats, ia través de les quals puguem descobrir les qualitats d'asana (sthira sukha). Al mateix temps ens hem de preparar per a altres aspectes del ioga, com ara romandre asseguts confortablement i respirar profundament». Converses sobre ioga TKV Desikachar
En resum com hem vist davant per practicar ioga comencem amb la nostra actitud, l'atenció o observació atenta, el sthira sukha i la respiració. Tot això aplicat a la nostra pràctica perquè aquesta deixi de ser física i comenci a apropar-nos a l'estat del ioga. L'estat on la nostra ment és capaç de dirigir-se a un punt sense cap distracció. On estem centrats, atents i relaxats alhora.
No importa quin tipus de ioga fem, sinó la nostra actitud o la nostra intenció per practicar ioga.
Sílvia Gallego
professora de Hatha Yoga i Pranayama
Ioga per a la calma mental (silviagallegoyoga.cat)
