Per què Shiatsu
El primer que hem d'investigar és la nostra motivació interna per apropar-nos a la formació en massatge. Potser, inicialment, el germen sigui la curiositat pel contacte i les ganes de saber com fer un massatge a la nostra família o amistats. Així, en aquest nivell bàsic atendrem el que és fonamental de tot aprenentatge: la curiositat i el gaudi. Aquest objectiu canalitzarà els esforços a un lloc de distensió ia lunivers del cos humà. La intuïció operarà com a brúixola per saber com fer les primeres pressions i iniciar-se en aquest camp. Així mateix, potser el nostre camí vital i/o professional ens impulsi a estudiar aquesta tècnica mil·lenària. Si és així, la mirada serà més profunda i exhaustiva, cercant així una interiorització més complexa i enfocada a una pràctica no només lúdica.
A grans trets, aquestes dues motivacions (personal o professional) ens inicien en aquesta praxi. Des d'aquí, els passos següents ens portaran a escollir la manera com aprendrem. Podem cercar un curs d'iniciació al shiatsu, sigui en format de curs de centre cívic o cultural, sigui en format d'introductori a escoles dedicades a la formació acadèmica del shiatsu. Aquest aperitiu es pot convertir en un curs més extensiu, la formació de 3 anys de Shiatsu. Actualment, hi ha diferents propostes de formació vinculades als tres grans estils de shiatsu (Namikoshi amb Emili Estivill, Zen Shiatsu amb Imma Bonet i Shiatsu a Moviment amb David Ventura). En un altre article veurem les diferències entre els estils de shiatsu. Aquestes tres tradicions s'han divulgat a diferents parts del món. A Barcelona i Catalunya comptem amb moltes reformulacions noves d'aquesta pràctica ancestral amb professionals com Jaume Bort, Cristina Hernando, Pere Aguiló o Jaume Gómez. Normalment, es tracten de formacions de tres anys intensos en què ens impregnem d'una base sobre la rutina de contacte. Seguint amb una formació en nocions elementals de la Medicina Tradicional Xinesa, continuant amb tècniques concretes de cadascun dels estils. Tot plegat, complementat amb coneixements d'anatomia i fisiologia. Així, doncs, es tracta d'una formació pràctica (aproximadament 150 sessions per donar i rebre) que et porta a descobrir-te com a persona, terapeuta i com a futur acompanyant a través del contacte.
Com fer sessions de Shiatsu
Després d'analitzar l'on, tornem al com fer shiatsu. Fonamentalment, hem construït el nostre primer pis sobre la motivació i les ganes d'aprendre. Seguidament, és bàsic que el nostre segon nivell sigui la capacitat de rebre i sentir què és el shiatsu, és a dir, rebre moltes sessions de shiatsu ens permet sentir de fons com funciona aquesta tècnica. I és que, com tot sistema nerviós, abans d'emetre una resposta (saber fer shiatsu) hem de sentir i integrar totes les sensacions i vivències que aquesta teràpia ens brinda. De fet, el meu camí al shiatsu s'arriba a produir gràcies a experimentar els grans beneficis que ja hem revisat en altres capítols. Així, triar aquest camí, com tot Do (camí o via en japonès), s'ha de fer des del diàleg entre sentir i fer. Entre rebre i donar. És aquest segon nivell el que a la llarga ens connectarà amb les persones que toquem, ja que gràcies a això podrem intuir i fins i tot empatitzar i vibrar en la mateixa freqüència amb el que està vivint la persona que és al futó.
I amb el futó entrem ala part logística de les sessions. És una teràpia que es realitza més comunament sobre un futó o matalàs tipus japonès. Amb roba còmoda i amb un ambient tranquil. Això no vol dir que no puguem fer un shiatsu en una llitera, o que el terapeuta faci servir olis essencials i treballi amb el contacte de la pell o, fins i tot, que no es pugui fer un tractament enmig d'un congrés empresarial. Cada persona adapta les seves capacitats al context que el porta a fer les sessions de shiatsu.
Últimes premisses
Finalment, que no menys important, esbossarem uns eixos bàsics sobre com fer shiatsu (ja si volem més profunditat, anem unes línies més amunt i seguim les propostes docents exposades). Parlarem, d'entrada, de la capacitat de col·locar-nos i estar al nostre centre. Això significa estar prou en forma com per treballar amb les exigències de la teràpia (genolls normalment doblegats, fer pressions intenses, manipular el pes dels pacients, sostenir el desgast energètic a nivell físic, mental i emocional…). I, alhora, tenir la capacitat per estar per als altres sense abandonar-nos ni sacrificar-nos. Amb aquest centre clar, em serà més fàcil cuidar-me i, per tant, cuidar-me. Un altre element fonamental és el treballar amb el propi pes i evitar esforços innecessaris. D'aquesta manera, podrem acompanyar el tractament evitant un desgast excessiu, a més d'estar presents a la nostra postura i sense fer contorsions que ens lesionin a la nostra pràctica. Igualment clau és la capacitat d'estar disponible i escoltar envers el que ens exposa la persona que es ve a tractar. Perquè serà la manera de fer un bon contacte amb la demanda exposada, amb la persona i les seues circumstàncies i ens evitarà caure en projeccions, paternalismes i dualitats. Si la persona que ve a tractar troba un espai de treball on se sent respectat i acompanyat, tenim gran part de la feina feta.
Què em manca per saber com fer shiatsu? Doncs després de rebre un tractament de shiatsu l'ideal serà ser crític amb allò que he viscut i trobar la meva manera d'aproximar-me a aquesta meravellosa tècnica. Tornem a aquest principi elemental de relativitat i impermanència de la nostra realitat líquida actual: té sentit per a mi aquesta proposta? m'interessa, motiva i alegra? la gaudeixo vivint i compartint? Com més respostes afirmatives, diguem que més gran serà la nostra capacitat per entrar en contacte amb el shiatsu. Un cop sabem el que és i per a què serveix el shiatsu, avui reflexionarem sobre com fer shiatsu.