Ferran Calvó

No ser jo per excés de zel. Màrtir d'un narcisisme ocult però molt esmolat que castra la temptativa de ser, allò que sigui. Projecte de jo sense jo. Viure amb humilitat i amor veritables sobre les ruïnes d'un perpetu postego dinamitat a caprici i per sistema. No ser tant alguna cosa en concret com el resultat provisional investit de i per ansietats, reals i molt diverses, curtcircuitant-se les unes amb les altres. Quimèric llogater d'un rar hiat perdut entre intensitats múltiples amb intencions molt polaritzades.

Zona zero d'una catàstrofe egòlatra oculta per la nebulosa de les seves cròniques que el fan reconeixible, com la cua d'alguns estels, per la bella manifestació que emana del seu propi desgast i combustió desconstructius, bella estela mortal de la vida palpitant d'un mateix que es diu no mateix a si mateix, algú amable, còmplice i amic (i tot al contrari també), amb la violència i crueltat necessàries per poder estar a la sideral altura de la seva despietada manera d'entendre la bondat.

Un quasi-jo generós fins a la ingenuïtat per ser sempre i sense límit ni control, tant i tan excessivament com ho és la desídia del seu ésser encantadament pusil·lànime, lúcid i tan perillós per a si mateix com ho és tot sociòpata.

No ser tant un jo com el desestructurat resultat d'un insensat humor investit d'ansietats convulses entre l'on i l'off de la seva ànima intermitent. Una esmunyedissa pastilla de sabó fins i tot per a si mateix, que dir per als que presumeixen conèixer-lo i només tenen una bombolla de sabó que esclata quan s'aproximen massa.

Text de: joseluiscañadasoler
Il·lustració de: Silvia Cosio

Ferran Calvó

Viure amb humilitat i amor veritables sobre les ruïnes d'un perpetu post-ego dinamitat a caprici i per sistema.

Necessites ajuda?

A l'agost, l'aula virtual funcionarà en format newsletter setmanal