Comencem pel principi…
iogash chitta vritti nirodhah
Ioga és la capacitat de dirigir la ment cap a un objecte sense cap distracció o El ioga és la restricció, eliminació de les fluctuacions mentals.
En definir el ioga és la ment la que apareix, no pas el cos, no la postura. Ioga és una cosa mental, el ioga de la ment, un ioga dinteriorització.
Moltes vegades, a les meves pròpies classes o quan assisteixo a classes de grans mestres i companys, ens trobem que els alumnes no estan buscant ioga, sinó simplement una dinàmica d'exercicis per cultivar el cos i/o mantenir el seu estat de salut. Volen més, exigeixen més, i t'omplen de comentaris com «és que si no tinc cruiximents al matí sento que no he fet res». La cultura de fer, fer, fer. Menys fer i més sentir!
Hem d'acceptar que cada persona té el seu temps i el seu procés i el vigor o exigència al ioga els hi posen tant els alumnes com els professors. Ioga comença a la ment per depurar-la, buidar-la, centrar-la i portar-nos a aquesta cosa més. La pràctica física de les postures de ioga és només un complement, que harmonitza el cos, ens connecta amb el nostre estat i la nostra respiració i que ens ajudarà a cuidar el nostre cos per poder assentar-hi la ment.
El meu mestre sempre ens recordava el cercle de fer – pensar – ser – sentir. Perquè hem de ser més que fer, i sentir més que pensar per harmonitzar fer, pensar, ser i sentir. Perquè les nostres accions i la nostra pràctica es tornin més internes i profundes i no rutinàries i esportives. El nostre cos físic ha de ser una eina i la pràctica de ioga també. No cal que sigui l'objectiu final. Perquè al final, si només practiquem amb el cos, qui domina qui?
«El control del cos en totes les formes és una base indispensable. Un cos que et domina és un enemic, és un desordre que no pots acceptar. És la voluntat il·luminada a la ment la que ha de governar el cos, i no el cos qui ha d'imposar la seva llei a la ment.»
Health and healing in ioga – Conversations with The Mother – Sri Auriobindo Ashram Pondicherry
No s'ha de renegar del cos aparcant-lo o oblidant-lo, ni convertir el nostre cos en un déu vanitós. La pràctica et porta cap a dins, allà on et reconeixes, on observes les teves tendències, les pors, els patrons. Recordant que el cos físic, és només el primer dels embolcalls del nostre ésser. No ens hi quedem només.
És per això que us proposem, ni que sigui de tant en tant, tornar a l'estàtic.
Mantenir les postures en estàtic és clau per a aquest descobriment interior. Només en mantenir la postura més d'unes quantes respiracions comptades és quan podem percebre tot això que ens ofereix. Qui som? Com practiquem? On hi ha dolor, molèsties, tensions? On és la nostra ment en aquest moment?
La pràctica en estàtic ens ajuda a deixar anar la resistència física, mental i emocional. En la majoria de persones, el cos actua somatitzant les emocions, actituds i pensaments cap a malalties o malalties, sobretot a les articulacions, òrgans i teixits més interns, acumulant tensions de tota mena. L'estàtic portarà el practicant de la tensió més superficial a la més profunda. Aporta capacitat d'observació i acceptació.
Per això us proposo tres aproximacions o estils diferents de la pràctica però que busquen aquest objectiu de conscienciació i interiorització:
- Yin Ioga
- Ioga Restauratiu
- Hatha Ioga tradicional estant més temps a les postures
El yin ioga és un ioga bàsicament a terra, de moviments lents, de postures en estàtic mantingudes durant llargs minuts. A les postures es treballen els meridians del cos, la relaxació profunda i el camp energètic i emocional. El cos no s'activa des de la musculatura sinó que busquem llargs estiraments que estimulin les fàscies del cos. Treballa la consciència i les sensacions, tant externes com internes. Es busca deixar anar i afluixar. «Sentir, Deixar anar, Somriure». S'ha de treballar des de la inacció, sense activar ni un sol múscul. A yin es busca la tensió a través de l'estirament. Creant un estirament on la fàscia es trobi amb la seva rigidesa, la desfaci i es continuï estirant.
Sentir la postura amb totes les seves sensacions agradables i desagradables, deixar anar les possibles molèsties afluixant tota la musculatura i permetent que la postura actuï, somriure cap al nostre cos, postura, respiració i estat en aquest moment.
Un altre estil més estàtic, i més proper, seria el ioga restauratiu o consciència corporal. Mitjançant el Ioga Restauratiu busquem postures que ens ajudin a compensar hàbits i molèsties de tota mena. A diferència del Yin no busquem llargs estiraments, sinó postures que es mantinguin des d'una relaxació activa. El nostre cos no col·lapsa, sinó que estem actius, però sense tensió. Mantenint de la mateixa manera la consciència en el nostre estat, la nostra postura, la nostra ment. Ens ajudem de la respiració conscient per arribar a un aprofundiment en les postures.
Finalment podem adaptar la nostra pràctica de Hatha Ioga tradicional per estar més temps a les postures. Cada postura activa, estimula, i treballa diferents parts del cos, no sols físiques, sinó també a nivell energètic i emocional. Donant-los més temps observarem la nostra tendència, que activem, des d'on neix la nostra força, hi ha alguna cosa en tensió que puguem deixar anar, etc. En tornar sobre una mateixa postura dia rere dia, anem aprofundint i observant noves facetes de la mateixa. Hi ha mestres que només practiquen 10 o 12 postures, això sí, les mantenen durant minuts, fins i tot hores. Dedicant temps a cada postura, observant-les, assaborint-les.
Així que ja sabeu ioguis, us convido a practicar des de l'autoconeixement intern, des de la pausa a cada postura. Tornar de tant en tant a l'estàtic per observar-nos i continuar.
Escrit per: Silvia Gallego
https://www.silviagallegoyoga.cat/es/
