La pràctica de ioga s'acompanya de respiració, de vegades pausada i lenta; i altres vegades poderosa i vigoritzant. Avui des de Sincronia Yoga us expliquem la respiració de foc en ioga: què és, com practicar-la i els seus beneficis energètics.
Què és la respiració de foc a ioga?
L'origen de l'expressió “respiració de foc” ve del Ioga Kundalini, la popularització del qual a occident va ser de la mà del mestre Yogi Bhajan, qui va seqüenciar de forma metòdica el mateix i va popularitzar l'ús dels turbants blancs i altres elements característics d'aquesta pràctica.
El Kundalini Ioga és una de les vuit branques originals o tipus de ioga (igual que el Hatha Ioga, el Bhakti Ioga o el Raja Ioga); un ioga energètic focalitzat a mobilitzar, despertar i augmentar lenergia espiritual latent.
La respiració de foc és una respiració clau de la pràctica del Ioga Kundalini dins dels kriyas o seqüències de neteja i purificació que es practiquen. És una respiració vigorosa i vigoritzant que neteja, purifica i centra. Basada en moviments abdominals intensos i ràpids per expulsar l'aire cap a fora.
Aquesta respiració rep el seu nom perquè “aviva” el foc intern o agni. Entre els seus beneficis activa el foc digestiu, evita i és solució per al restrenyiment, allibera i neteja les fosses nasals. A més, té grans beneficis energètics depura i activa els canals energètics o nadis, puja l'energia vital, trenca límits mentals i emocionals; i en última instància puja l'energia espiritual latent o kundalini.
Aleshores, dins de les tècniques de pranayama del Hatha Yoga, es fa servir la respiració de foc?
Sí, hi ha dues tècniques de consciència respiratòria, o pranayama, del Hatha Yoga que es podrien considerar equivalents a la respiració de foc i que s'expliquen o ensenyen com a tal indistintament encara que com veurem difereixen en la seva execució. Personalment equiparo la respiració de foc a kapalabhati, però he conegut línies i mestres de ioga que l'ensenyaven com bhastrika. Vegem totes dues en detall.
Kapalabhati: la respiració de la neteja del crani
Literalment kapalabhati significa neteja de crani. Aquesta respiració fa servir l'expulsió d'aire de forma vigorosa i ràpida en ràfegues curtes per netejar les fosses nasals i els pits paranasals. És una respiració molt activa i que ha de ser practicada sempre de menys a més, ja que es podria donar una hiperventilació per la quantitat d'aire que mobilitza.
L'exhalació de kapalabhati és activa, mentre que la inhalació és passiva, l'aire entra per la pressió negativa del pulmó, sense haver de fer cap esforç muscular per inhalar.
La manera de practicar-la és la següent:
- Localitzar el nostre centre o kanda. És un punt energètic entre 2 i 3 dits per sota del melic. Segons el ioga, és el centre del cos, de la respiració, del moviment i de l'energia vital. En estar situat per sota del melic cap a dins és un punt de mobilització dels abdominals profunds. El moviment d'aquest punt cap a la columna i cap amunt és la base de la respiració kapalabhati.
- Prendre dues o tres respiracions completes de manera preparatòria per sentir el moviment natural de la nostra respiració.
- Comencem amb una inhalació al melic.
- En exhalar fer-ho de forma vigorosa i ràpida en un cop sec, portant el punt de kanda cap amunt i cap a dins perquè el diafragma empenyi l'aire dels pulmons cap a l'exterior. En cas que les fosses nasals estiguessin molt congestionades, es pot acompanyar l'exhalació amb so nasal per expulsar encara més aire. Però kapalabhati no es practica amb el nas sinó amb la zona abdominal.
- Deixar que la inhalació es produeixi per canvi de pressió de forma passiva, sense cap esforç per part nostra i seguir centrats exclusivament en l'exhalació en cops ràpids i secs.
- Feu una sèrie d'exhalacions vigoroses i inhalacions passives d'1 minut i tanqueu-les amb una respiració completa amb retenció a pulmons plens. Descansar 6 o 8 respiracions i repetir dues sèries més.
El ritme entre les exhalacions dependrà de l'experiència a la pràctica i l'estat de salut en tot moment. Es pot començar amb un ritme d'1 cop abdominal (exhalació) per segon, quan es tingui més pràctica es poden practicar 2 cops per segon, 3 cops, etc. Una manera habitual de practicar-la és la primera sèrie lenta, la segona a velocitat ràpida i la tercera al màxim de velocitat possible.
Bhastrika: la respiració de la manxa
La següent tècnica de pranayama que sidentifica com la respiració de foc és bhastrika o la respiració de la manxa. Aquesta respiració produeix un soroll peculiar en la seva pràctica molt semblant a un avivador de foc o manxa de xemeneia.
A diferència de l'anterior tant l'exhalació com la inhalació són processos actius en aquesta tècnica. Amb això es mobilitza encara més aire, de manera que cal dominar l'anterior i tenir un bon coneixement de les capacitats pulmonars per evitar hiperventilació.
Vegem com practicar-la:
- Localitzar el nostre centre o kanda.
- Prendre dues o tres respiracions completes de manera preparatòria per sentir el moviment natural de la nostra respiració.
- Comencem amb una inhalació al melic.
- En exhalar fer-ho de forma vigorosa portant el punt de kanda cap amunt i cap a dins perquè el diafragma empenyi l'aire dels pulmons cap a l'exterior.
- Immediatament en inhalar fer-ho de forma vigorosa portant el punt de kanda cap endavant i cap avall per estirar el diafragma de tornada i fer que entri més aire.
- Feu una sèrie d'exhalacions vigoroses i inhalacions vigoroses d'1 minut i tanqueu-les amb una respiració completa amb retenció a pulmons plens. Descansar 6 o 8 respiracions i repetir dues sèries més.
Encara que el ritme de bhastrika també dependrà de la perícia a la pràctica, és més lent que kapalabhati en realitzar totes dues de forma activa. Es pot començar amb un ritme de 1 respiració completa cada 2 segons i baixar a 1 respiració completa cada segon.
En inhalar el melic entra o surt?
Sempre que l'aire entra al cos les cavitats respiratòries (o caixa toràcica o calaix abdominal) s'haurien d'omplir i amb això sortir. En iniciar-nos en la pràctica de la respiració de foc i/o altres tècniques de pranayama potser ens adonem que la nostra respiració és paradoxal, és a dir que en inhalar el melic o la zona abdominal es contrau cap a dins i en exhalar el melic es relaxa i surt cap a fora.
Per comprendre millor aquest efecte podem fer un exercici molt senzill que ens permetrà veure com és la resposta a una respiració natural.
- Col·locarem les mans al ventre a l'alçada de kanda, aquest punt dos o tres dits per sota del melic.
- Inhala de manera natural sense esforç.
- En exhalar emet el so de la lletra Oooooo tan llarg com puguis, encara que et sembli que s'acabi l'aire, segueix emetent la Oooooo fins a buidar-te al cent per cent.
- Quan ja no puguis buidar més, simplement deixa entrar aire sense fer cap esforç per inhalar fins que sentis que t'has omplert prou.
- Repeteix diverses vegades posant atenció en com i quan les teves mans s'enfonsen i com i quan s'omplen.
Ara ja pots respondre per tu mateix la pregunta, en inhalar el melic entra o surt?.
Contraindicacions de la pràctica de la respiració de foc
Com hem vist, encara que la pràctica de la respiració del foc és molt beneficiosa, la seva vigorositat i força pot resultar contraindicada per a certs practicants. Per exemple, persones amb pressió sanguínia alta o descompensada, amb bloquejos al diafragma, despreniment d'úter o altres vísceres abdominals, hèrnies de hiat, etc. Aquestes persones no haurien de fer la respiració del foc.
A més, no està indicada per a dones embarassades, en postpart o en els dies de la menstruació. En tots tres casos s'hauria de substituir la vigorositat per un moviment dolç de kanda cap a dins sense el cop, convertint els cops en un massatge intern relaxant.
Ja només em queda convidar-te a que comprovis per tu mateix els beneficis de la respiració del foc en una classe de ioga de la mà de Sincronia Ioga i els nostres professors.
