En l'actualitat i en què fer de la vida quotidiana estem exposats a innombrables mitjans i fonts d'informació que estan constantment desviant, distraient i dispersant la nostra atenció, quan això succeeix la nostra energia també es dispersa, ja que l'atenció no és més que l'energia. mental del pensament focalitzada en un punt concret.
Si constantment la nostra atenció està essent dispersada no podem viure en total plenitud les activitats que estem realitzant, sigui l'activitat que sigui, tot queda fragmentat en percentatges d'experiències múltiples i superficials, per exemple: si estic llegint un llibre amb la televisió encesa ja alhora estic pendent del mòbil contestant missatges de tant i en tant, la meva atenció està fragmentada a la televisió, el llibre, el mòbil i el que pugui succeir a l'entorn… de manera que cap de les tres activitats és viscuda i experiència de forma plena.
Està comprovat que la ment només pot fer una cosa amb plena atenció alhora, però la seva velocitat és tan gran que pot processar grans quantitats d'informació en microsegons, per la qual cosa té la capacitat, naturalesa i habilitat de saltar d'un tema a un altre indiscriminadament i així anar resolent fragmentàriament les tasques que li siguin requerides… Però quan això passa, el potencial de discerniment i experiència disminueixen considerablement (per això hi ha la tendència de baixar el volum de la música quan estem aparcant un cotxe o en una situació que requereixi tota la nostra atenció). Si la nostra experiència de les activitats que estem realitzant és pobra i superficial ens pot produir una sensació de buit interior, com si no haguéssim fet a consciència cap de les tres activitats, ni veure la televisió, ni llegir (comprendre) el llibre, ni contestar els missatges de forma adequada… I com si es tractés d'una droga, aquesta manca d'experiència plena i sensació de buit ens demana encara més activitat i inputs d'informació per omplir el buit interior, el peix que es mossega la cua…
Per mitjà de la pràctica de meditació, exercicis de nanses i la respiració conscient, podem a poc a poc anar cultivant i desenvolupant l'habilitat d'actuar amb atenció plena a cada activitat que estem realitzant, així com mantenir aquesta atenció durant períodes més llargs sense deixar-nos atrapar o distreure per altres factors que puguin reclamar la nostra atenció.
Si aquesta habilitat d'actuar amb plena consciència es va enfortint la serenitat interior va augmentant simultàniament i per la mateixa inèrcia del peix que es mossega la cua, però a la inversa, l'atenció plena afavoreix la serenitat i la serenitat permet que es desenvolupi més atenció i consciència en les activitats, cosa que es tradueix en una vida més rica en experiència, amb menys estrès, més claredat i poder de discerniment, quan la ment es troba serena és més fàcil donar solucions pràctiques i clares als reptes que ens present la vida, la qual cosa inevitablement es traduirà també en un estat anímic més equànime i estable… i no oblidem que la salut en general està íntimament relacionada amb les emocions.
No és estrany que en la hipermediàtica societat actual en què vivim existeixi cada cop més interès per recórrer a aquestes pràctiques mil·lenàries com són la meditació, els exercicis de nanses i la respiració conscient, (entre d'altres) per poder contrarestar i equilibrar aquest excés de informació a què estem exposats.
Una bona pràctica que segueixi correctament les pautes que proposen aquestes tècniques mil·lenàries per promoure l'atenció plena ens anirà conduint de mica en mica, però segurament, cap a aquest estat de ioga, on podrem trobar l'harmonia i l'equilibri entre la nostra dimensió humana i la nostra dimensió espiritual.
Escrit per: Késhava
http://www.gradilla.net/
