Practico ioga des del 2011. I des que sóc quiropràctica, vaig a classe amb una mena de doble mirada: estic a la meva estoreta com tothom, intentant no caure'm a Guerrero III, i alhora no puc evitar mirar-ho tot amb ulls de professional del moviment.
Sobretot els petits detalls. Aquells que el profe et diu de passada, que tu apliques sense pensar, i que fa segles que hi són per alguna cosa. El ioga tenia moltes coses enteses molt abans que existís la biomecànica moderna.
Te'n explico quatre.
1. La mirada, o com surt el coll del rang de sempre
És dels detalls que més em fascinen, personalment.
En moltes posicions et demanen mirar cap a un punt concret. El polze a Guerrero II. La mà de dalt a Trikonasana etc.
Ho solem entendre com una mica de concentració, i ho és. Però quan portes la mirada cap amunt o en diagonal, el cap acompanya. I aquí estàs movent el teu coll en rangs que probablement no visites tot el dia.
Pensa com passes les teves hores: pantalla al davant, mòbil a baix, i poca cosa més. El coll viu gairebé sempre recte o mirant cap avall.
Mirar cap amunt i en diagonal treballa tota aquesta musculatura que sosté el cap des del darrere. I aquesta és justament la que evita que acabem amb el cap avançat, de manera gamba. Per a la postura, és del millor que pots fer.
2. El trípode del peu, o on comença realment la teva postura
Quan et diuen «reparteix el pes als tres punts del peu», no és un detall menor!
Els teus peus són l'únic que toca a terra. Tot el que passa allà baix puja: genolls, malucs, pelvis, columna. Si el pes se'n va tot cap a dins o tot cap a fora, la resta de la cadena s'organitza al voltant d'això.
A més, la planta del peu és plena de receptors de propiocepció. Són sensors que diuen al teu cervell, en temps real, on és el teu cos a l'espai. Com millor informació reben, millor es pot organitzar tota la resta.
Per això, si us fixeu en el “trípode”, canvieu la feina en totes les postures, no només en les d'equilibri. Una Tadassana ben feta no és una postura de descans!
D'altra banda: a classe vas sense sabates. La major part del dia els nostres peus estan tancats en sabates estretes, sense poder moure's. A la màrfega els dits poden separar-se, agafar-se, participar. Fes servir el peu sencer.
És també un dels motius pels quals m'interessa tant el calçat barefoot. Si et pica la curiositat, vaig escriure sobre la connexió entre els peus, la postura i la columna al meu bloc.
3. Anar a terra, o els moviments que deixem de fer
D'adults deixem de baixar a terra. Seiem en cadires, en sofàs, al metro. I a poc a poc el cos deixa de visitar posicions senceres: posar-se a la gatzoneta, estirar-se de cap per avall, girar sobre un costat, aixecar-se des del terra sense recolzar-se.
El que no es fa servir, es perd. No de cop, però es perd.
I això no va fer postures boniques. Va de poder jugar amb els teus fills a terra, d'ajupir-te a recollir alguna cosa sense pensar-ho, d'aixecar-te del cotxe sense buscar on recolzar la mà. Coses que donem per fetes fins que deixen de ser-ho.
El ioga és de les poques coses que et torna aquí de manera regular. Baixes, gires, t'estires, t'aixeques. Explores rangs complets, una banda i després l'altra, i de pas t'assabentes que el teu maluc dret no fa el mateix que l'esquerra.
I aquí hi ha una cosa que em sembla més valuosa que la flexibilitat: la curiositat. Observar sense jutjar. Prendre nota de com està el teu cos avui, sense convertir-lo en cap problema.
Si al teu dia a dia passes moltes hores asseguda, aquestes 5 postures per practicar a la feina són una bona manera de trencar el patró.
4. El diafragma, o per què surts diferent d'una classe
Em passo el dia dient-li a la gent que ve a consulta que no sap respirar. Sempre els fa gràcia. I després explico que quina diafragma no és només un múscul respiratori. També és un múscul postural, i està directament relacionat amb el sistema nerviós per relaxar-se.
A la medicina tradicional xinesa, a més, el diafragma s'entén com la frontera entre la part alta i la part baixa del cos, i com un punt de pas clau per a l'energia entre totes dues.
Però cert, quan respires curt i alt, cap al pit, el teu cos sol estar en mode alerta. Quan la respiració baixa es fa més lenta i l'abdomen es mou, el sistema nerviós tendeix a acompanyar cap a un estat més tranquil.
Si vols aprofundir, tenen un article sobre els tipus de respiració en ioga que va molt de la mà amb això.
Per això una classe et pot deixar diferent en sortir.
I aquí hi ha la part que m'interessa com a quiropràctica: la postura és, en bona mesura, un reflex de l'estat del sistema nerviós. Un cos en tensió constant sorganitza duna manera. Un cos que pot baixar de revolucions se n'organitza d'una altra.
I de fet, això és bàsicament del que va la meva feina. La columna protegeix la medul·la espinal, que és la via principal de comunicació entre el teu cervell i la resta del cos. Quan aquesta estructura es mou bé, el sistema nerviós treballa en millors condicions. Quan hi ha zones que fa temps que estan bloquejades, el cos s'organitza al voltant d'això, i s'acaba notant en la postura, en la respiració i en com gestiones l'estrès.
Columna i sistema nerviós són la mateixa conversa. El ioga entra per la porta del moviment i la respiració. Jo entro per la de les articulacions. Al final anem al mateix lloc.
En resum
Res d'això és màgia però ss simplement que el ioga et fa fer, de manera força sistemàtica, coses que la teva vida diària t'ha tret.
I hi ha una cinquena que no és poca cosa: una hora sense mòbil, sense notificacions, sense ningú que t'escrigui. Avui dia això és gairebé un luxe!
Tot això, repetit setmana rere setmana, va sumant.
Ens veiem a la màrfega a Sincronia. Sòl portar separadors de dits als peus durant la pràctica, així que sóc fàcil de reconèixer ! :)
Léa Salgado és quiropràctica a Barcelona al c/ Pau Claris 153, i practica ioga des del 2011. Escriu sobre postura, moviment i sistema nerviós a Llegiu Quiropractica
